Hi ha apostes teatrals que neixen des de la humilitat d’un somni i acaben marcant tota una generació. L’any 1996, a la mítica Sala Versus de Barcelona, naixia «El musical més petit» amb un xou que es va quedar nou mesos en cartell. Han passat per tres dècades i diferents formats -com El Somni de Mozart que va guanyar el premi Sebastià Gasch 1998 i els premis Butaca 1998 al ‘millor musical’, ‘millor direcció’ i ‘millor actor de musical’, o el disc de Nadal Desert Blanc (del mateix any).
‘Tu, jo… i vosaltres… i les cançons…’ és una celebració íntima, un viatge en el temps que ens recorda per què ens agrada tant el teatre musical.
El musical més petit, un espectacle íntim i proper
El primer encert de la proposta és l’escenografia, a la Sala Versus Glòries, amb el públic distribuït amdues bandes, creant una sensació de proximitat i gairebé de reunió d’amics. De fet, els mateixos artistes comencen asseguts a les escales, tocant a la graderia i això fa que ja d’entrada la distància desaparegui.
A partir d’aquí, la química que es respira entre Daniel Anglès i Pilar Capellades és brutal. Però ull al pianista, un Sergi Cuenca absolutament polifacètic que no només acaricia les tecles, sinó que es despulla musicalment tocant també l’acordió i la guitarra; una meravella.
Grans himnes cantats en un format petit
El repertori és un homenatge als dos grans monstres del gènere: Stephen Sondheim i Andrew Lloyd Webber. És un contrast fascinant i molt bonic veure com cançons pensades per a escenaris gegants i produccions monumentals com Els Miserables, El Fantasma de l’Òpera, Cats o Evita es converteixen aquí en petits tresors cantats a cau d’orella. I amb un valor afegit històric: és la primera vegada que molts d’aquests grans temes es canten en català.
Repassen temes que el públic identifica només sentir els primers acords i que ens posen la pell de gallina, com l’Himne de les barricades, d’Els Miserables, o una versió dels Amigos para siempre, que, tot i que la majoria relacionem amb LOS MANOLOS, ens recorden que va ser un encàrrec directe de les Olimpíades del 92 al mateix Lloyd Webber.
VALORACIÓ KULTURETA
🍺🍺🍺🍺🍺 (5/5 cerveses. Un regal per a les orelles)
«El musical més petit demostra que per emocionar no calen grans puestas en escena, sinó veritat. Daniel Anglès i Pilar Capellades ens regalen un viatge emotiu, proper i superbé cantat. Corre a buscar entrada (que estan volant i han hagut de prorrogar!).»
Deja una respuesta