Eu Manzanares ho torna a clavar amb Per amor (un pacte d’honor). Una comèdia que podeu veure a la Sala Flyhard.
D’entrada, l’argument sembla senzill: fa un parell d’anys, la Sandra, una noia de Barcelona, es va casar amb el Mateo, un noi xilè, perquè ell no hagués de tonar a Xile i es pogués quedar a Barcelona, lluitant per una carrera d’actor que tot just començava.
Per amor (un pacte d’honor), una obra que parteix de l’amistat
L’amistat de tots dos és el punt de partida. Això sí, abans del casament, posen per escrit allò que esperen del casament. Un pacte que es comprometen a complir… fins que la Sandra fa una demanda que, al Mateo, li grinyola una mica.
Un argument que sembla fàcil. Ho sembla. Perquè Eu Manzanares aprofita el muntatge per parlar d’amistat, d’amor, de família, de feina, de les diferències culturals, de racisme, de precarietat laboral, de la dificultat de tenir una bona feina, de les convencions socials… i també, de les convencions familiars que ens lliguen més del que volem admetre.
El muntatge va en dues direccions
Per un costat, tenim el present, que avança de mica en mica… per una altra banda, tenim el passat, que es teixeix amb el present. L’escenografia d’Anna Tantull funciona com una pel·lícula que es va rebobinant de mica en mica, cap enrere. Una escenografia que es mou amb el text.
En escena, Nicolás Fuentes González i Laura Riera
En Mateo i la Sandra, que porten el pes de l’obra. I aconsegueixen que en Mateo i la Sandra siguin dues persones molt properes, algú amb qui podríem fer un cafè, o una cervesa, algú amb qui xerrar una estona.
No són personatges estrambòtics, ni súperherois, ni tràgics… són dos personatges que són com qualsevol espectador que és a platea. En Mateo i la Sandra són dos personatges molt realistes. En Nicolás Fuentes González i la Laura Riera aconsegueixen que siguin realistes… reals i naturals. Creïbles.
El vestuari de Zaida Crespo fa que, amb canvis mínims, passem del passat al present, sense perdre temps i sense trencar el ritme del muntatge. Un disseny de vestuari encertat, molt eficient. Els canvis temporals i d’escena també venen recolzats per un molt bon disseny d’il·luminació de Xavi Garcés.
Per amor (un pacte d’honor) és un text àgil, ràpid, que gairebé no deixa temps per pensar en allò que estem veient que ja ens proposa un altre tema. El ritme és trepidant.
Valoració Kultureta
5 sobre 5
Pel text i la direcció d’Eu Manzanares. Brillants. Un molt bon muntatge que, sota l’aspecte d’una comèdia intranscendent, amaga un text profund, ple de crítica social i molt àcid. Un text que clava mossegada allà on ens fa més mal i, en més d’un moment, ens deixa ben retratats.
Deja una respuesta