Diuen que els clàssics no fallen mai. Hem anat al Tívoli a veure El fantasma de la ópera, tal com us vam dir que faríem, i podem afirmar que aquest nou muntatge no trenca la dita.
És una meravella reinventada, però mantenint tots els elements propis de l’obra. Podria ser un espectacle fet fa trenta anys i tindria la mateixa estètica; la referent a l’època en la qual passa l’acció.
El musical El fantasma de la ópera arriba a Barcelona
La modernitat d’aquesta versió d’El fantasma de la ópera es transpira en els efectes, el vestuari, la il·luminació. Però només és un tema de qualitat, no de característiques evidents.
No es tracta d’un d’aquests muntatges (que estan molt a l’ordre del dia i que -alguns- són molt guays) en què es reinventa una obra clàssica adaptant-la a la nostra època, probablement es podria fer, però a la majoria de nosaltres -els fans d’aquesta obra- no ens emocionaria tant si la Christine portés texans.
Els actors interpreten i canten, són brillants; la banda en directe dona una intensitat i una emotivitat a l’argument que només pot proporcionar la música en viu; i la història, què hem de dir, és que ens encanta; aquesta tragèdia, aquest patiment interior i, alhora, tant d’amor.
És un muntatge de molta qualitat que val la pena veure i viure, us el recomanem 100%.
- El que més m’ha agradat: L’ambientació, fabulosa!
- El que menys: Que no et posa en situació, l’obra comença i es dona per suposat que tots coneixem la història, però no és així, i no s’acaben de comprendre algunes escenes, si no has llegit la novel·la.
Deja una respuesta