Isabel Leonard

Isabel Leonard i Malcolm Martineau al Festival Life Victoria: Una inauguració excel·lent

El Festival Life Victoria ha inaugurat la seva temporada de forma fastuosa.

Per començar, amb un recital de la soprano Maria Patak, acompanyada per Isaac Grau. Patak canta de forma molt expressiva, amb una veu que acarona com la seda, suau. La seva interpretació és completa: canta amb tot el cos, expressa amb les mans, amb els ulls, amb el somriure…

En alguns moments, fins i tot, arribava a desvelar una mica de picardia que posaven molta intenció a les seves cançons. Isaac Grau la va acompanyar amb precisió i formava un equip molt ben construït amb Marta Patak.

La segona part va ser un esclat

Malcolm Martineau era al piano. Un pianista que ja ha col·laborat molts cops amb el Festival Life Victoria. Un pianista excel·lent que no tan sols acompanya sinó que també interpreta posant-hi ànima a la seva música.

La veu la va posar Isabel Leonard, una mezzosoprano esplèndida, meravellosa. Una cantant que, només sortir, ens va fer emmudir per la seva presència. I, quan va començar a cantar, ens va deixar sense alè.

Semblava una deessa que ens oferia un regal. Estàvem bocabadats amb la seva interpretació de cançons de Manuel de Falla, de Federico García Lorca… i va canviar una cançó de Frederic Mompou per una altra cançó que ja havia cantat Victoria de los Ángeles, “Clavelitos” de José Juan Cadenas i Joaquín Valverde Sanjuán.

La segona part del concert, dedicada a La Pèrdua, Cuba i l’exili va obrir amb un repertori de cançons de Xavier Montsalvatge, va continuar amb Carlos Gardel i el seu tango “El día que me quieras”… va mantenir l’excel·lència amb “Granada” d’Agustín de Lara i va tancar el concert amb “Alfonsina i el mar” d’Ariel Ramírez.

El concert va ser meravellós

I aquella deessa que teníem al davant va fer que tots ens sentíssim còmodes amb ella. Ens va fer sentir que nosaltres i ella érem un tot i que compartíem el mateix sentit de l’humor i ens va convidar a riure amb ella (i amb en Malcolm Martineau).

De regal, Somwhere over the Rainbow i una peça de Mozart, Voi che sapete… i tots vàrem sortint taral·lejant la cançó de Mozart fins a casa.

Extraordinari. Irrepetible.

Kultureta

Kultureta

Somos Kultureta, un colectivo de mujeres que se infiltra en el backstage de la cultura para filtrar el ruido y quedarnos con la señal. No buscamos el hype, buscamos la huella. Si quieres enviarnos un proyecto, una propuesta o un soplo sobre lo que está pasando en tu ciudad, escríbenos a hola@kultureta.com

¿Te ha gustado este análisis? Si crees que este post merece ser compartido, hazlo. Si crees que nos hemos dejado algo en el tintero, cuéntanoslo en los comentarios. La cultura real se construye entre todas.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

This website uses cookies. By continuing to use this site, you accept our use of cookies.