El Festival Life Victoria ha inaugurat la seva temporada de forma fastuosa.
Per començar, amb un recital de la soprano Maria Patak, acompanyada per Isaac Grau. Patak canta de forma molt expressiva, amb una veu que acarona com la seda, suau. La seva interpretació és completa: canta amb tot el cos, expressa amb les mans, amb els ulls, amb el somriure…
En alguns moments, fins i tot, arribava a desvelar una mica de picardia que posaven molta intenció a les seves cançons. Isaac Grau la va acompanyar amb precisió i formava un equip molt ben construït amb Marta Patak.
La segona part va ser un esclat
Malcolm Martineau era al piano. Un pianista que ja ha col·laborat molts cops amb el Festival Life Victoria. Un pianista excel·lent que no tan sols acompanya sinó que també interpreta posant-hi ànima a la seva música.
La veu la va posar Isabel Leonard, una mezzosoprano esplèndida, meravellosa. Una cantant que, només sortir, ens va fer emmudir per la seva presència. I, quan va començar a cantar, ens va deixar sense alè.
Semblava una deessa que ens oferia un regal. Estàvem bocabadats amb la seva interpretació de cançons de Manuel de Falla, de Federico García Lorca… i va canviar una cançó de Frederic Mompou per una altra cançó que ja havia cantat Victoria de los Ángeles, “Clavelitos” de José Juan Cadenas i Joaquín Valverde Sanjuán.
La segona part del concert, dedicada a La Pèrdua, Cuba i l’exili va obrir amb un repertori de cançons de Xavier Montsalvatge, va continuar amb Carlos Gardel i el seu tango “El día que me quieras”… va mantenir l’excel·lència amb “Granada” d’Agustín de Lara i va tancar el concert amb “Alfonsina i el mar” d’Ariel Ramírez.

El concert va ser meravellós
I aquella deessa que teníem al davant va fer que tots ens sentíssim còmodes amb ella. Ens va fer sentir que nosaltres i ella érem un tot i que compartíem el mateix sentit de l’humor i ens va convidar a riure amb ella (i amb en Malcolm Martineau).
De regal, Somwhere over the Rainbow i una peça de Mozart, Voi che sapete… i tots vàrem sortint taral·lejant la cançó de Mozart fins a casa.
Extraordinari. Irrepetible.

Deja una respuesta