A Rodin, en Sergio Bernal ens fa una proposta molt interessant. Una coreografia basada en les escultures d’August Rodin. I no ho fa sol. En aquest muntatge, en escena, hi ha 8 músics que interpreten la majoria de les peces en rigorós directe. Uns grans intèrprets que fan que la música i la dansa es fonguin.
Primer podem veure l’escultor, en el seu taller, en la recerca de la inspiració. Treballant. Després podem gaudir d’un passeig per uns jardins on hi ha escultures de Rodin. Allà exposades. Però no immòbils. Perquè, amb Sergio Bernal, les escultures prenen vida i baixen dels seus pedestals per gaudir del món que les envolta.
El petó
Una escultura on una parella es besa apassionadament. En aquesta coreografia, Sergio Bernal està acompanyat per Giada Rossi. Els dos ballen un “pas à deux” que els porta a gaudir de l’amor, de l’alegria… fins a fondre’s en un petó. Un petó immortalitzat en marbre.
El Tors de Louis XIV ens va viatjar fins al barroc. Acompanyats per la música de Jean Baptiste Lully, hi veiem la figura d’un rei que mana, que decideix, que ordena… un rei que, malgrat estar envoltat de gent, està sol. Balla sol. Acaba sol. El ballet s’inspira en l’estil barroc, que ballava i componia el propi Lully, i el ballet clàssic.
Un ballet en què veiem un rei Sol, gran, amb moviments ampul·losos, elegants… la “grandeur” del rei i la “grandeur” d’un regne potent.
La solitud d’un rei
El pensador és, potser, l’escultura més coneguda de Rodin. L’home assegut, que té les celles tenses, la cara concentrada, la postura rígida. L’home està concentrat i res del seu voltant no el pot destorbar. Sergio Bernal aprofita la dansa “española”, el “zapateado” per transmetre aquesta força del pensament. Aquesta concentració
L’espai, obert per al jardí amb El petó i l’expansió del rei Louis XIV a El Tors de Louis XIV… i més reduït a la coreografia del Pensador. Passem d’un espai ampli, obert… a un espai més petit, més tancat, on la concentració és més fàcil.
La il·luminació, que crea jocs de llums i ombres, forma part de les coreografies, es fon amb els ballarins i els músics.
Problemes tècnics ressolts amb solvència
Cal aplaudir molt que l’espectacle va començar amb problemes d’il·luminació. Després d’uns 10 minuts, els tècnics van aturar-lo i Sergio Bernal va tornar a començar-lo 20 minuts més tard, un cop solucionat el problema d’il·luminació. Una situació que, en un professional del ballet, ha de crear estrès i neguit… ell ho va superar amb escreix i va oferir un espectacle complet i meravellós.
En una estrena, on tot són nervis, el problema de la il·luminació no devia fer fàcil reprendre l’espectacle. Doncs en Sergio Bernal ho va entomar amb molta professionalitat… i va demostrar que és un gran ballarí. En tots els aspectes.
Valoració Kultureta
5 sobre 5
Per les coreografies i, sobre tot, la música en directe. Les coreografies de Sergio Bernal i Ricardo Cue son fluides i, alhora, intenses. Molt expressives. Rodin, El escultor de las emociones, és una molt bona ocasió per gaudir del ballet. Del bon ballet. De ballet que explica històries. Del ballet que transmet emocions.
El focus potent enfocat a platea, enlluerna i no permet veure bé allò que passa a l’escenari. Caldria canviar aquesta il·luminació. El contrallum de cara al públic ens encega. També cal millorar la dicció de les gravacions que, en alguns moments, costen d’entendre. I, per últim, cal indicar el nom dels músics en el programa. Són part essencial del muntatge, són excel·lents i es mereixen el reconeixement.
Deja una respuesta