Un noi gai pateix insomni. El seu xicot l’ha deixat. La seva passió, la fotografia, no li permet viure i ha de treballar de monitor de menjador. L’estrès no el deixa dormir. Un metge li recepta que parli amb els seus amics.
“Una cosa… tens amics?”
Aleshores comença un viatge on, entre trobades amb amics del passat, amants, coneguts i amics del present intenta reconduir el seu insomni. Així comença Polles, polles, polles, la nova proposta que es pot veure a la Sala Fènix.
Polles, polles, polles compta amb un text molt còmic i divertit
El text de Ramon Catà Fíguls és còmic i ens fa riure de les situacions en què el protagonista es troba. Tampoc no ens estalvia escenes de violència i de sexe. Un contrast que ens fa veure el costat més fràgil d’aquest noi que només vol dormir. Només vol trobar algú a qui estimar. Algú que no el jutgi.
“Estic molt cansat!”
Una galeria de personatges ben interpretats
En escena, Aniol Gual és el fil conductor del muntatge. La Cristina Terzi i en Xavier Alomà són la resta de personatges. Una galeria de personatges variada que passen per la vida del noi amb insomni… uns personatges que no sempre són una ajuda…
El noi ha de fer un recorregut, que més aviat sembla un via crucis, per arrenglerar el seu present. Els tres intèrprets agafen els seus personatges, tots, i ens els fan arribar amb molt d’afecte. I molt d’efecte. Són tres interpretacions molt bones que fan que el text encara sigui millor.
Bon ritme
Ramon Catà li ha donat molt bon ritme al seu text. Sap jugar amb les escenes més intenses i les més suaus. Sap posar les pauses de forma estratègica. Entre la realitat més crua i els malsons més espantosos.
Els canvis d’escena són un tall real entre una situació i l’altra, i el s actors els aprofiten per treure l’atrezzo necessari per a la següent escena.
Només quan apareix en Freddy Mercury, les coses sembla que es poden solucionar.
Polles, polles, polles, a la Sala Fènix, no és un text per a tothom. És cru. És còmic i, alhora, és àcid i és cruel. És explícit i, alhora, està ple de metàfores. És ple de tendresa i, alhora, és molt violent. No apte per segons quins estómacs…
Tot i això, és un muntatge divertit, que ens fa conèixer un món que no sempre el tenim a prop. Un muntatge amb tres interpretacions que es mouen entre una sobrietat i seriositat tenebrosa i una exageració sense límits.
Valoració Kultureta
5 de 5
El text, dur, cruel… i alhora, ple d’esperança. Les interpretacions. No és un text fàcil. Cal deixar-se portar.
Deja una respuesta