Quantes vegades ens han dit de petits, de vegades sense voler, que si no trèiem un excel·lent o si no estàvem quiets «no arribaríem enlloc»? Aquesta frase, que es clava com un punyal a la infantesa, és el punt de partida de ‘No arribaràs enlloc’, la comèdia crítica, íntima i absolutament necessària que ha omplert La Badabadoc.
Escrita i interpretada per una magnífica Marina Buisan Vallejo, i sota la direcció a quatre mans de Marina Collado i Anna Tamayo, l’obra és una bufada d’aire fresc que ens convida a riure’ns de la pressió social, a mirar-nos sense jutjar-nos i, sobretot, a enviar a la merda el mite de la perfecció.
Dins del cap del TDAH: Un encert brillant de posada en escena
El gran triomf de l’espectacle és com aconsegueix plasmar amb una precisió quirúrgica el autèntic turmull mental de qui viu amb TDAH. No és fàcil explicar des d’un escenari com funciona un cervell neurodivergent, però la posada en escena ho aconsegueix de manera brillant utilitzant estímuls visuals i sonors simultanis.
Aquest bombardeig sensorial no és gratuït: aconsegueix que l’espectador es fiqui directament a la pell de la protagonista, empatitzant de ple amb la saturació, el soroll i l’ansietat que suposa intentar encaixar constantment en allò que els altres esperen de tu.
No arribaràs enlloc és un monòleg que abraça la fragilitat
Marina Buisan es marca un monòleg brutal, amb una interpretació honesta i elèctrica que sosté el ritme de la comèdia en tot moment. A través de les seves paraules, viatgem per la influència de la família, el sistema educatiu i aquelles «primeres vegades» que ens marquen per sempre: la primera feina, la primera cita o el primer amic de veritat.
L’obra dona veu a tota una generació de nens i nenes que van créixer amb la sensació de no ser mai suficients, i ho transforma en un espai d’alliberament col·lectiu. Al final, el que es reivindica és la fragilitat que ens fa humans.
VALORACIÓ KULTURETA
🍺🍺🍺🍺 (4/5 cerveses. Un tancament de temporada rodó)
«‘No arribaràs enlloc’ és el tipus de teatre que necessitem: el que ens fa riure a la cara dels nostres traumes mentre ens abraça fort. La interpretació de Marina Buisan és fantàstica i la seva manera de fer-nos sentir el TDAH des de la butaca és una lliçó de direcció. Aneu-hi a reconciliar-vos amb les vostres imperfeccions!»

Deja una respuesta