Les Bàrbares és la darrera proposta de la companyia La Brutal, dirigida per David Selvas i la podem veure al Teatre Borràs de Barcelona fins el 13 d’abril.
Tres amigues es retroben en un hotel rural: l’inici de Les Bàrbares
Les Bàrbares són la Susi, la Carmen i l’Encarna, tres amigues de l’adolescència que es reuneixen en un hotel, allunyat de la ciutat, sis mesos després de la mort de la Bàrbara, una dona molt més jove que elles tres (neboda de la Susi), a qui totes van apreciar i estimar de maneres diferents.
El motiu d’aquesta trobada és, precisament, l‘última voluntat d’aquesta amiga. La Bàrbara creia que la vida d’aquestes tres dones havia començar a canviar en un determinat moment de la seva joventut, en que van prendre decisions que acabarien marcant les seves vides i, sempre, pagant-ne un preu. I els demana, un cop morta, que en parlin, que les expressin en veu alta, per prendre’n consciència i, potser, fer-les replantejar el seu present i el seu futur.
La família, la feina, l’amor, els diners, el feminisme i el patriarcat
A partir d’aquí, descobrim més sobre la Susi, la Carmen i l’Encarna, en veiem les ferides i la relació que tenen amb la família, la feina, l’amor, els diners, el feminisme i el patriarcat, i es reflexiona sobre les renúncies que han fet al llarg dels anys, sobre l’amistat i les seves contradiccions i sobre com tot plegat ha influït en les seves vides.
És molt interessant l’enfocament que fa en la percepció externa d’aquestes renúncies, que, potser, a vegades, no ho han sigut, que només ho han semblat a la gent que les rodejava, i en realitat han estat decisions lliures i voluntàries.
María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón son Les Bàrbares
Les actrius que posen cos i ànima a aquestes tres dones al voltant de la seixantena, són María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón i, ja us dic ara abans que res, que estan esplèndides i són el millor de l’obra (que no és poc).
El guió és una mica més fluix que la interpretació, tot i així, és dinàmic, divertit i força realista.
La música en directe de Berta Gratacós ens acompanya tota l’estona, amenitzant i complementant l’acció.
- El que més m’ha agradat: l’actuació de les actrius i els moments còmics que arrenquen les rialles del públic.
- El que menys m’ha agradat: hi ha una sorpresa final -no vull fer spoiler- que és poc creïble i grinyola una mica.
Deja una respuesta