El Teatre del Raval presenta León a la terra dels homes. Un espectacle que, al principi, us farà parpellejar uns quants cops, us farà quedar perplexos.
Òscar Intente és un aviador que ha caigut al desert. Enmig del no res. Ha de reparar la seva avioneta per poder tornar a casa. Al seu voltant, quilòmetres i quilòmetres de sorra. De sobte, apareix un vell i li pregunta “em dibuixes un xai?”. Miquel Gelabert és aquest Príncep.
León a la terra dels homes, una obra que fa un paral·lelisme amb El Petit Príncep
Perquè aquí, el Petit Príncep, no és un nen ros com un fil d’or. Aquí, el Petit Príncep no és petit. És un home vell, que ha viatjat molt, que ha pogut conèixer els homes… un home que vol tornar a casa seva, al seu petit planeta, on hi té una rosa. Una rosa que és única perquè ell se l’estima.
L’aviador i el Príncep passen vuit dies al desert. L’aviador intenta arreglar l’avioneta, el Príncep li explica els seus viatges.
León Werth, l’amic de Saint-Exupéry
Aquest Príncep podria ser León Werth, un amic de Saint-Exupéry, a qui estava dedicat El petit Príncep. León Werth, un home que havia patit dues guerres, que havia vist el pitjor i el millor dels homes… aquí és un vell que ha viscut molt i que, malgrat tot, encara creu en l’amor, en estimar, en donar-se… i també és capaç de detectar els defectes de les persones i fugir-ne.
Aquest Príncep/León encara manté una mirada neta sobre el món. Els homes no l’han contaminat. N’ha sortit més savi però indemne.
L’Aviador, en els pocs dies que comparteixen, aprendrà a veure el món amb uns altres ulls. En León / Príncep compartirà amb ell les seves experiències i la seva visió dels homes. L’Aviador, i nosaltres, descobrirà que el món es pot mirar amb ulls diferents.
Una bona posada en escena al Teatre del Raval
L’escenografia és buida. La llum li dona l’aire de desert. Una llum groga i taronja que ho omple tot. Només un tronc vell en un racó fa el servei de banc per als dos actors.
El vestuari, de Maria Pla, ens mostra un aviador amb un uniforme antic. En canvi, en León, duu un abric vell, llarg, viatjat. La barba d’anys de recórrer el món.
La il·luminació ens permet gaudir de les postes de sol al desert. Unes postes de sol on la llum canvia de color i es fon en un fosc de nit… que s’aclareix a les matinades per donar pas a un nou dia.
El muntatge té molt bon ritme. Les pauses estan molt ben dosificades i permeten al públic pair el text. Malgrat ser un text molt conegut, en aquest muntatge tot agafa un aire diferent. Això sí, ens sorprèn tant trobar-nos un nen petit al mig del desert com un home gran que no se sap d’on ha sortit.
Valoració Kultureta
5 sobre 5
León a la terra dels homes, al Teatre Raval, és un muntatge delicat. Encara que coneguem el text, aquí li trobarem nous significats. La perspectiva és diferent. Ja no és un nen innocent qui ens parla, ara és la veu de la saviesa, de l’experiència… la veu de la generositat.
Deja una respuesta