La meitat de l’ànima, el llibre guanyador del Premi Sant Jordi de 2023, s’ha convertit en un muntatge teatral. Una idea excel·lent que fa que la història se’ns faci molt present, surti de les pàgines i sigui viva.
Una dona, escriptora, rep una carpeta amb unes cartes on ella hi reconeix la lletra de la seva mare… el que no hi reconeix, és la seva mare. Aleshores, emprèn un viatge físic i emocional per intentar esbrinar qui era aquella dona, la Cecília Balaguer, la seva mare… qui havia estat de debò. I també, en el fons, qui és ella. L’escriptora ha de trobar la mare i retrobar-se a ella mateixa.
La meitat de l’ànima és un muntatge que, escènicament, sembla molt senzill
Una pantalla transparent on l’escriptora i una bibliotecària van enganxant-hi dates, fotografies… talment com si estiguessin resolent un cas policíac. Al darrere, una fotografia enorme d’una estació. Un punt d’arribada o de partida… o de retrobament.
Uns vídeos i unes gravacions ens apropen algunes persones que van conèixer la Cecília Balaguer. O bé s’ho pensaven. Unes gravacions on hi podem veure, o sentir,la Jesusa Andany, en Xavi Sáez, la Carme Capdet i la Graciela Gil.
Una bona adaptació teatral
L’adaptació de la novel·la, de Ramon Simó i Magda Puyo, manté l’estil de l’escriptura de la Carme Riera. La seva forma d’expressar-se, el seu vocabulari ric i acolorit. La seva manera de fer arribar imatges i sensacions.
En el muntatge teatral hi fan aparèixer una bibliotecària que interactua amb l’escriptora. D’aquesta manera, hi apareix el diàleg en viu, la resposta i la contraresposta… el text no és ja una novel·la. Ha sortit de les pàgines i s’ha tornat un text amb vida pròpia.
La sempre magnífica Mercè Arànega
En escena, la sempre magnífica Mercè Arànega, que ens regala una interpretació sóbria i, al mateix temps, plena de matisos, de gestos petits, de mirades.
Al seu costat, Antònia Jaume, la rèplica ràpida i esmolada, necessària. Un tàndem molt ben complementat. Un equip perfecte.
Magda Puyo n’és la directora
Una directora que ha sabut plasmar en escena la història d’una recerca. Un thriller que furga en el passat per entendre en el present. Ho fa sense jutjar, sense decantar-se per uns o per altres.
Ha marcat un bon ritme al muntatge, fent que el públic mai no tregui els ulls de l’escenari, àvid de més informació. Ens fa seguir la investigació oferint-nos un camí de molletes de pa… que devorem amb ànsia i avancem…
La meitat de l’ànima, a la Sala Atrium, és un d’aquells muntatges que s’assaboreixen, que es paladegen. Que entren lentament. Que ens agafen ben agafats i ens porten per on volen els personatges i la direcció. I ens deixem portar perquè ho gaudim molt.
Valoració Kultureta
5 sobre 5
Pel text, la direcció, la interpretació. Un muntatge per veure més d’un cop. Us el recomano molt. Aneu-hi. I després, llegiu el llibre. I gaudireu per partida doble.
Deja una respuesta