La Sala Fènix s’endinsa en el món quinqui dels anys 80 amb L’estanquera del Raval.
Dos nois, en Leandro i en Tocho, atraquen una botiga de tabac. En el moment d’entrar, la propietària, una dona vella, aconsegueix cridar i avisar els veïns. Això fa que els dos atracadors es tanquin dins la botiga amb l’àvia i la seva neta. A fora, la policia munta un cordó per atrapar els lladres, envoltada de veïns i curiosos.
En Leandro i en Tocho decideixen fer-se forts dins la botiga i no rendir-se.
Els atracadors i les dues dones hauran de passar les hores junts. I és en aquestes hores on comencen a relaxar la situació i s’adonen de què no són tan diferents. Hi ha una crisi econòmica que ha deixat molta gent sense feina. La botiga de tabac dona per viure, però no per gaire més.
Són quatre persones que viuen en els marges de la societat intentant trobar el seu lloc. Fan el que poden per sobreviure. I no tenen massa opcions on triar. O no en tenen cap.
Una comèdia i una tragèdia al mateix temps
L’estanquera del Raval és una comèdia, adaptada i dirigida per Quim Frago Belmonte i Miguel Peña Novo. És una comèdia perquè riureu força. Però, al mateix temps, és una tragèdia. La tragèdia de tota una generació que va haver de viure un moment on tot s’estava desmuntant: hi havia crisi política, social i, sobre tot, econòmica.
I la gent es va haver d’espavilar com va poder. I aquella gent que era als marges de tot, aquella gent, encara va haver de lluitar més. L’estanquera del Raval, doncs, ens parla de superherois. De persones que van lluitar per tirar endavant peti qui peti.
Helena Mateos-Serna ha creat un espai molt íntim on, amb pocs elements, va fent que la botiga de tabac es converteixi en un lloc acollidor.
Paula Lozano Castrillo, Rosa Nicolás, Àngela Coma Larrosa, Miguel Peña Novo, Quim Frago Belmonte / Víctor Martínez Martínez són els intèrprets d’aquesta comèdia amb punts tràgics i punts heroics. Cal destacar la interpretació de Rosa Nicolás, l’àvia, que acaba sent una mica l’àvia de tots, fins i tot, dels que som a platea.
L’obra original de José Luis Alonso de Santos està ambientada als anys 80… i aquest muntatge també: el vestuari, les referències musicals (Gato Pérez com a música de fons), l’anís del mono, els jocs de cartes, el telèfon vermell… tot ens porta a uns anys convulsos on, per unes hores, dins d’un estanc, s’hi viu una pau i una tranquil·litat que tots es mereixen: l’àvia, la noia, en Leandro i en Tocho.
Valoració Kultureta
5 sobre 5
L’estanquera del Raval, a la Sala Fènix, és un muntatge molt divertit que us farà riure molt. També és un muntatge molt tràgic, perquè us farà adonar-vos de què vivim en una corda fluixa i que tot pot canviar en un moment.
Però també és un muntatge bonic que us farà veure que, per difícil que sigui el moment, sempre hi ha gent amb qui compartir un cafè… o un anís del Mono. I això recomforta.
L’estanquera del Raval no pretén actualitzar l’obra original. La deixa incrustada en el seu temps i això fa que es converteixi en un clàssic.
Deja una respuesta