En Joan Pinyol va descobrir, al 2008, que els ossos del seu avi havien estat traslladat al Valle de los Caídos feia 40 anys, des de la fossa comuna del cementiri de Lleida, sense que ningú els digués res. Les seves investigacions per esbrinar què havia passat i com ho havia de fer per portar les despulles del seu avi a Capellades van convertir-se en un llibre. Un llibre que ara es presenta en format teatre a la Sala Atrium.
La companyia Teatre Nu ha agafat el text i l’ha convertit en escenes petites amb Avi et trauré d’aquí. Un calidoscopi que va des del detall petit a la història gran. L’adaptació i la direcció de Víctor Borràs i Gasch fa que que el trencadís de petites parts de la història de l’avi d’en Joan Pinyol, en Joan Colom… i de la seva dona, la Teresa; i de la seva filla, la Laura… vagin convertint-se en una imatge més gran. En una història completa.
«Els detalls importen.”
L’escenografia es compon d’una estructura gran, giratòria, que permet recrear un camió feixista, una presó, una botiga de fotocòpies, una casa de poble, el Valle de los Caídos… També serveix per projectar-hi imatges en blanc i negre, d’una època negra i fosca, que ens fa gelar la sang.
El vestuari de Nídia Tusal permet que els diferents personatges apareguin davant nostre de manera natural, sense esforç, de forma fluïda, les transicions són ràpides i naturals.
Un text potent i adaptacions meravelloses
I, a més d’un text potent i molt ben adaptat, hi tenim dos interpretacions meravelloses.
Miquel Marillach és en Joan Pinyol… i també és la resta d’homes del passat que construeixen la història del seu avi.
Àurea Márquez és la seva dona… i també la Teresa, la Laura… Una interpretació superba que es mereix un premi. Una interpretació intensa, plena de detalls, d’emoció.
Avi, et trauré d’aquí, és la història de molts presoners republicans que van defensar les seves idees fins al final. És la història d’una dictadura que va passar com una piconadora damunt nostre. I també és la història de una democràcia plena d’ignomínia que no ha estat capaç de desfer els crims de la dictadura i complir els desitjos dels descendents d’aquells presos republicans als que van voler robar, fins i tot, la dignitat.
Valoració Kultureta
5 sobre 5
Avi, et trauré d’aquí, és la demostració que la lluita continua. Que la nostra democràcia és molt feble i, sovint, molt covarda.
Avi, et trauré d’aquí, és una lliçó de dignitat.
Deja una respuesta